Höfn-Vík

 08/10/21

Set del matí i ens fem un bon esmorzar, de fet és l'àpat fort del dia, la resta del dia anem picant sobre la marxa, ja ens venjarem a la tornada, com la nostra dieta no hi ha lloc al món. Solucionem el tema de la porta, resulta que ho fèiem malament, s'havien de donar dos voltes al pom i no una, massa modernité....no podem sortir del poble!

Avui si, aquest matí surt el solet i el programa promet, tal com vam planejar ahir reculem uns quants kilòmetres i ens plantem a la platja negre de Stokksnes , paguem l'entrada pertinent, no recordo ara, unes 800 corones, entre 5 i 6 € per cap. Total, entrem , passem la barrera i als cinc-cents metres aparcar el cotxe. Baixar i a passejar per la platja, sorre negre de basalt, dunes precioses amb gramínies, aigua amb l'escuma blanca com si de sabó es tractés. Prenem fotos  

i ens dirigim a un poblat viking, bé una reproducció que es va utilitzar per fer una pel·lícula, de fet si tanques els ulls encara veus aquella colla de bàrbers corrent amunt i avall. Res, que hem de marxar i aprofitar aquest solet que feia dies que no vèiem.

Cap a la 1 per visitar Jökulsárlón, llac glaciar ple de glaçons....i també de turistes, cagum la...., com es nota que ens apropem a la capital i estem en zona d'influència del turisme de curt recorregut, amb lo tranquils que hem estat fins avui!  Som uns insociables!

Curiós veure com aquests icebergs que es desprenen de la parets del glaciar es resisteixen a travessar per sota el pont de la carretera i acabar morint al mar, un mar hostil que els espera amb ganes de revolcar-los a la sorre negre i anar fonent-los mica en mica com si d'una tortura es tractés. Els que decideixen acabar fonent-se dins el mar han de compartir el seu espai amb les foques que juguen enmig d'aquest gran còctel d'aigua dolça i aigua salada. Segur que ni ha més d'una, nosaltres n'hem vist tant sols a una  treure el cap.

Cap a la 1 de nou i a veure el Fjallsárlón,  una altra llacuna glaciar sense una conexió tant directe al mar, allà els icebergs tenen una fi relaxada i digne, a la llacuna i apropant-se als turistes per fer de model dels seus objectius. De fet aquí no ve tant turista i permet relaxar-te admirant les formes i els colors que aquest glaç desprèn en contacte amb els tènues ratjos solars.

Canvi de xip, ara toca cascades, Parc nacional de Skaftafell. Anorac, càmera, motxilla i a caminar, clar, pagant el parking abans! S'han de treure els calers del turisme......la veritat que el servei de neteja, wc, i la resta, li dóna mil patades als de casa. 

Comencem la pujada, ja pel camí deixem de banda un parell de cascades gens despreciables, però nosaltres anem a Svartifoss, un cop allà es planta davant nostre aquell salt d'aigua, potser n'hem vist de mes maques, més altes, més....és igual, aquesta té el seu encant i ens torna a marevellar el conjunt de columnes de basalt que dóna vida a tot aquest espectacle.

I pensareu, que no menja aquesta gent?, doncs no,! Estem aprofitant el solet dons ja veiem com puja la boira i aviat farà canviar el decorat.

Seguim, direcció a Vic, a comprar algun fuet?, no,no, cap a Vík, poblet sense rei, no com la capital que si en té, ja,ja torno a repetir chist, però és que m'agrada molt. Pel  camí travessem vistes imponents, muntanyes de l'ibertren amb la seva molsa de maqueta, depressions de riu amb els seus sediment negres, el Eldhraun i el Myrdalssandur camps de lava recoberts d'una suau capa de molsa, sals d'aigua on als seus peus reposen les granges i casetes dels grangers.... I mil maravelles més. No és que tinguin molt repertori, però del que hi ha, n'hi ha molt.

Ens apropem a l'hotel, ja plou, i força, avui de dalt a baix com marquen els cànons. Això fa que enlloc de visitar les platges negres de Vik, parem 4km abans a fer el chec in. De fet portem la negre amb les platges negres!

chec in, Hot tub

i ara que ha parat de ploure cap a Vik, es quasi de nit i aprofitem els últims rajos de llum per veure les platges i l'església..... Igual demà hi tornem, a l'església per les vistes, no malpenseu. 

bona nit