CIUTAT PERDUDA 1

 21/01/24

Santa Marta, santa Marta, uhmmm... com era la cançó? " santa Marta tiene tren pero no tiene tranvia" una lletra poc original, de fet tampoc poden presumir de gran cosa. Jo aposto per una altra lletra que també els defineix "santa Marta tiene mierda y no tiene recogida".

Arrenquem de Santa Marta, ho fem en una furgoneta que ens dura aproximadament una horeta, peta el ventilador, comencem  bé, i ens quedem sense vehicle, hem d'esperar un bus de substitució per acabar de fer una vintena de kilòmetres, pugem en un 4x4, una hora serra de tayrona endins, deixem l'asfalt i ens dirigim per un camí endinsant-nos als primers contraforts dels nevados, una altra hora per camins, allà dinem i comencem la caminada, tot costa amunt, avui hem de salvar uns cinc-cents metres de desnivell. 

La pujada és dura, la xafogor més, mai hagués dit que teníem tants poros, estem plens d'aquests foradets per tot el cos, serà cosa dels mosquits?, vaig xop, la Carme ve al darrere, segur m'està maleint!! Creuem amb algun indígena, algunes mules, algunes motos, tots vinculats al turisme.

Paisatge inmens, muntanyes que s'enfilen fins els cinc mil set-cents metres, muntanyes que han viscut la seva història del narcotràfic de primera mà. Aquí els camperols van colonitzar la zona als anys 50 per conreuar cafè,cacao,yuca i altres cultius doncs tant el clima com el sol eren idonis. Una família va plantar cànnabis i, veient que allò anava  més ràpid i donava més beneficis, aviat tothom va començar amb el cultiu del cànnabis, cap als anys 80, aquests el portaven a vendre a baix a Santa Marta, d'aquí van començar a sortir els grups armats que es dedicaven al saqueig, i arrel d'això es van començar a fraguar els primers grups de paramilitars AC....(autodefensa dels camperols i les altres dues sigles en funció de la zona)per tal de defensar els drets dels camperols. Ja als anys 90 el cultiu va passar a ser de coca, però aquesta ja va ser controlada pels grups dels anteriors paramilitars que a la vegada van passar a ser el gran problema del narcotràfic fins al 2007 en què els EEUU van fer sulfatar aquestes terres amb glisofat, herbicida, per tal d'eradicar el cultiu. Vist la contaminació que això comportava van optar per eradicar el cultiu manualment i arribar a acords per depositar les armes amb als paramilitars.

Continuem caminant, més pujades, fins arribar al campament Adan, on dormirem, anem a fer un bany al riu, amb salt de tres metres inclòs....la Carme prefereix la dutxa.

Preparats pel sopar, avui peix, han pujat el material amb mules, les de la mola potser? portem cuiners, està tot previst, taula comuna, alguna que altra cosa anem caçant,  es fa difícil, són molt tancats.

Després de sopar breu explicació de costums dels indígenes de la zona, ho deixo per demà doncs realment conviurem amb ells i en sabré més per explicar. Au a dormir aviat que demà a les cinc comencem de nou. Na nit!