CIUTAT PERDUDA 4

 24/01/2024

Sortim com sempre a les sis del matí, aquesta nit ha plogut, a veure com està el camí ja que avui toca tirada llarga, hem de descosir lo un dia i mig de caminata, prop de vint kilòmetres.

La gent està força petada, varen començar tots molt forts i hi ha que n'està pagant les conseqüències. Res, nosaltres a la nostra, davant, amb ritme diesel i sense fer paradetes, les justes per hidratar- nos , fa de bon caminar pel matí, volem arribar a la "happy hour" , la pujada forta, abans no comenci a apretar el sol. Ja hi som, jo li'n dic la pujada de les burres, ho recordo de quan vàrem baixar que elles pujaven i es van quedar encallades un ratet, ara també hi són, les passem per l'esquerra i ja som dalt.

Poca gent dels grups ens passa avui, tant sols cap al camp Adam on vàrem dormir el primer dia, tots asseguts, amb cara de destrossats, alguns encara estan a mig camí, no els veiem, nosaltres hidratem, deu minuts, i amunt sabedors que queda la última, important, cansada i calorosa pujada i després ja tot serà plà i baixada, bon camí i ja olorant civilització. A dalt ja veiem les primeres motos, continuem, apretem una mica a la baixada i tant sols quatre màquines ens passen. 

Hem deixat quatre dies durs d'aventura al darrera, els hem patit, disfrutat, ens han sorprès, ens han donat lliçó de vida veient la quantitat de gent que encara viu el dia a dia, sense poc res més que una túnica blanca, que es renta quan es posen al riu, i el seu inseparable poporo. Civilitzacions que tenen arrels profundes, dels seus ancestres, i que estaria bé poguessin continuar mantenint sense els nostres problemes, ho veig difícil, internet fa mal, la tele, els turistes, tot, si no es regula aquesta gent té poc recorregut, ja tenen els nostres vicis, ja saben de nosaltres. I jo em pregunto -que és el normal? La nostra forma de ser o la seva? De fet ells porten quasi dos mil·lennis amb les seves costums i tradicions, nosaltres, la nostra, ara si entre cometes "civilització" ha estat capaç de destrossar un planeta en menys de dos segles. És per reflexionar!

A baix , al poble, al parking de l'agència, on vam dinar el primer dia després del 4x4, els quatre màquines i nosaltres, cerveseta, comencem a arribar grupets, disgregats, ja no van en grup. Dinem i al cap de més de dues hores d'espera arribem els últims, ara han de dinar, hem d'esperar doncs només hi ha dos vehicles. Despedida amb els guies, gràcies per tot "flaco" sempre pendent de nosaltres, la resta de l'estaff també, molt agraïts.Per fi avall, una hora de 4x4, som tretze persones més l'equipatge allà dins, un camí horrorós, es fa llarg, molt llarg, suant com en les happy hours..... carretera, tinc dades al mòbil, busco l'hotel, veig al conductor molt perdut, es passa de llarg, el faig aturar, li passo el meu mòbil, trombó al mig de la carretera i ara si fins l'hotel.

Ara si estem a la " civilització" dutxa , anem a fer una cerveseta i unes papes davant del Carib contemplant la posta de sol per darrera del riu Pedra, on un cartell posa prohibit bany, caimans, de fet a l'hotel és el primer que ens han dit, farem cas doncs .

Ja tornem a l'hotel, i cap a dormir, demà dia lliure per descansar, crec que ens ho tenim ben merescut. Apa.