EIX CAFETER 3

 18/01/2024

Avui la campana ens sonarà per darrer cop, nang,nang, nang, així és , puntualment la cuinera fa dringar la campana per tal que tots els hostes end dirigim a la taula comuna per disfrutar del nostre àpat, en aquest cas l'esmorzar està preparat com de costum a les 7'30h. Complet, amb bon producte, jo no puc amb tot el que ens ofereixen, ens estan cebant!!!!!

Toca marxar, puntualment el xofer ens recull, ens despedim de la resta d'hostes i marxem. Encara som a temps de descobrir que era tot l'enrenou que es sentia avui d'hora pel matí, senzillament que estan carregant tot el cafè que em recolectat i processat durant aquests dos dies, jajaja, n'omplen un camió!

Carretera i cap a Salento, dues hores, seguint l'eix cafeter i dirigint-nos al departament del Quindio on es troba la vall del Cocora. El nom de Cocora ve donat pel nom de la princesa que vivia dalt de la muntanya, coses de les llegendes! Aquí podem gaudir de l'avistament de moltíssimes aus, i també, a lo que anem, les grans palmeres de cera, aquestes palmes són les que viuen en un lloc més elevat a la vegada que també són les més altes, fins a seixanta metres.

La palma de cera del Quindío (Ceroxylon quindiuense) es una palma nativa dels boscos montañosos humids andins del parc nacional natural de los nevados. Aquesta espècie està amenaçada en desaparèixer, necessita d'un hàbitat molt especial per viure i l'acció de l'home està alterant seriosament aquest espai, tales per fusta, extracció de cera, utilització de les palmes, convertir els boscos en pastoreig entre d'altres accions.

Després de la caminada, res de l'altre món, esquivant turistes i cavalls, ens dirigim cap a fer un àpat tradicional, hora del almuerzo. A mi no mentre res, farem un esforç, la Carme es fa una truita de riu, espècie canadiense que ha acabat amb tot el peix endèmic, una pena, i jo un plat amb una mica de tot, la típica safata paisa, jo faig una paisita.

Ben dinat cap a Filandia, encara a fer ben bé no sé que, acabem fent un passeig pel poble, contemplant les seves construccions i finalitzem fent un taller de cistelleria, bastant surrealista tot plegat.

Tornem a Salento, un cafetó, check in, passeig fins al mirador, cerveseta a la plaça i a dormir, demà dia sense activitat, per tant relax i una mica de " que collons estic fent jo aqui"