Orinoquia 1

 10/01/2024

Matinem, si, com ja acostuma a ser habitual ens toca matinar, deixar la maleta a consigna de l'hotel, recollir el picnic, cafetó i cap a l'aeroport del pont aeri, junt al de El Dorado.

Embarcament amb algun que altre contratemps però ho treiem endavant. Ja hi som, vol i Puerto Carreño. Recollim motxilla facturada i sortim, de seguida un Colòmbia, en Rubert ens interpel·la, si som nosaltres, es nota? Som els únics diferents, els altres són dels teus, encara que no acaben de definir una facció típicament colombiana, són un país amb moltes influències a part també de totes les ètnies indígenes existents.

Na Carme em vol matar!!! Em demanarà el divorci, no ho veu clar. I ara què? On anem? On dormirem? Què menjarem? Qui són aquests de dalt al capo del cotxe? I moltes preguntes més, com si jo en sabés la resposta. No sé absolutament res, anem a cegues i ens hem de deixar portar. Així doncs petita visita a Puerto Carreño, últims aprovisionaments per part del guia, visita al port del gran riu, l'Orinoco, a l'altra cantó del riu, Venezuela! No se'ns passa ni pel cap d'anar-hi, podríem tenir força problemes.

Muntats de nou a la pick-up, carregats fins les selles, amb dos individus asseguts al sostre, el xofer, el guia i nosaltres, prenem carretera direcció nord fins arribar a la fi del món civilitzat i emprendre camins per la planúria, travessant diferents ètnies, travessant rius i llacunes per tornar-nos a retrobar amb l'Orinoco després de voltejar tota la gran planúria.

Arribats al campament, un assentament dels salesians, ens serveixen el dinar, peix de riu i sopa de frijoles, m'agrada, no està malament! encara podrem sobreviure, bé, almenys jo. 

Un cop acomodats, aquí passarem dues nits, ens disposem a embarcar al "bongo", típica barca d'aquests rius. Remuntem per l'Orinoco, de color groc, ens desvien cap al riu Tomo, aquest de color verd, parem en una de les platges de sorra, idíl·liques, sense humans, tant sols algun indígene per allà els arbres. No tardem en banyar-nos, els moscos (tal com li diuen aquí als mosquitets) se'ns estan menjant, l'aigua calenta ens acull, estirats al bell mig del riu Tomo, els peixos alguna que altra mossegada ens donen, hem de triar entre els moscos O els peixos, em quedo amb aquests últims, si més no  deixen marca.

Estem disfrutant d'aquesta marevella de bany fins la posta de sol, per damunt dels arbres, reflexant-se en el riu, canviant els colors de l'escenari, el nostre tramoia està fent una feina excel·lent!. No té preu viure aquest espectacle de llum, colors, aigua i natura!

Mirem al bongo, ens espera ancorat amb el rem al bell mig del riu, de l'aigua, de la natura, formant part també del cuadre fluvial, l'anem a abordar, molls i a la vegada encisats, reprenem la tornada al campament sense deixar de mirar aquest cel que ara canvia de color per donar pas a la foscor, a un altra dia.

Esperant ara el sopar, segur que res estrany , peix, pollastre, verdura, qui ho sap?vindran a recollir-nos altra cop al campament amb el bongo i allà, on sopem, probarem de connectar i poder publicar el bloc el dia d'avui.

Fins demà.