Orinoquia 5

 14/01/2024

Toca matinar, a les quatre, ja a les tres ens despertem amb l'arribada dels pescadors, s'han passat la nit pescant i ara arriben, tant se val, hem resistit tota la nit amb la caiguda dels mangos madurs damunt la teulada i ara ens queixem de quatre pescadors que arriben de matinada!

Tintico, així li'n diuen al cafè aquí a Colombia, un sanwitch i a la voladora per portar-nos al peu dels cerros, res, a cinc minuts, a la comunitat venado on tenim ètnia puinave i curripaco, recordeu els curripacos de l'Orinoco, doncs aquests.

De nit, pugem amb llanternes, per la pedra i per la selva, hi ha risc de serps, cascabel corall i quatro narices, molt verinoses, el guia davant assegurant el camí. Una calor bestial, i tot just comença a sortir el sol! que serà de nosaltres? Arribem dalt, bones vistes, disfruten del cerro pajaro, el més gran que en la mitologia els conecta amb el cel, a l'esquerra el cerro mono, aquest lligat a la vida arborea, i el petit, on som nosaltres, el cerro Mavicure que ve a representar la vida a la terra.....la maldat, el pecat. Pels indígenes aquesta és una terra sagrada, amb molta força mitològica...... tot just ara comencen ara a obrir les portes al turisme.

Nou del matí, ja som a baix de nou, ens despedim del guia i cap a Remanso, allà on estem allotjats, esmorzar. Xerrem una bona estona amb Don Carlos, el nostre barquer/guia, una mica de tot, fent temps, toquem el tema de les FARQ i del FLN, les famoses guerrilles colombianes. Una cosa així ha sigut....-Todavia hay guerrilla  -Esta mas seguro ahora. -Pero hay?  -no sufran ustedes. - A que se refiere -Nada, Nada, los turistas estén tranquilos. Clar, jo continuo burxant, no em quedo així. -Asi que todavia existen guerrilleros?  -Muchos han depositado las armas, pero todavia hay grupos. Es fa una pausa i ell continua. -Recordais en el Rio Tomo cuando Rusbel dijo " no hagan fotos ahora". - si claro qué lo recuerdo - Pues esa embarcacion era de la guerrilla.....cambiemos de tema por favor, vamos a tomar un baño.

Veig que el tema l'incomoda força, així que assenteixo i sortim de nou amb la voladora a una platgeta del riu Inirida. Sorre blanca, aigua que passa per tots els colors, groga, vermell, morat, negre...un espectacle,  els tanins de la vegetació fan que això sigui possible.

Anem a dinar, peix altra cop, avui fregit, bo, el que han pescat per la nit, més fresc impossible. Tarda de contemplació, veient com arriben la comunitat al cap vespre, avui tenien una festa de comunitats i aquí no ha quedat ni el tato, imagina que ha marxat la llum pel matí i fins que ha arribat el tècnic, aixecar un diferencial! ha estat tota la comunitat sense llum.

Sopem, a la carta, jo peix i na Carme ous, i a dormir d'hora que portem des les quatre fotent-l'hi.