Orinoquia 6

 15/01/2024

Esmorzem i ens disposem a marxar cap a Inirida on prendrem vol direcció Bogotà. Abans , i sense dir res a la Carme, fem una sortida a buscar la flor de Inirida, passem una zona de selva, es senten els lloros,  els micos aulladors, arribem a la sabana, allà les primeres flors, petites però molt maques, el paisatge també s'ho val, cerro pajaro, cerro diablo, aquest és nou!!! Cerro mono, enfi, que vistes les flors tornem cap a la comunitat, una sortida interessant amb el Jonathan, nebot d'en Silvio, on estem hospedats.

Deixem enrera sis dies d'experiències úniques, autèntiques i inoblidables, de terres on ha trepitjat la guerrilla i encara ho està fent, de terra de traficants i contrabandistes, no perdem de vista que els veneçolans en són uns mestres, de terres on l'extracció d'or, de coltan, de pedres precioses i altres minerals s'ha hagut de regular per no acabar amb aquest espai debastat i contaminat de mercuri, però sobretot de terres on viuen uns indígenes als quals volen tenir controlats i sotmesos, indígenes que tenen les seves pròpies creences, cultura, llengua i forma de ser que hem de deixar que continui essent així i que puguin continuar tenint cura d'aquest espai per molt de temps.

Riu Inirida avall, una culebra se'ns creua per davant, amb elegància, serpentejant lleugera per damunt les aigües,sense presses , com tot el que aquí succeeix, tal vegada despedint uns turistes més i demostrant-nos que aquí el que volen és la tranquil·litat, el seu dia a dia on ells sempre han estat i tant bé han sabut conservar....i que duri

Seguim baixant, sols, és dilluns , ni una sola embarcació mostra la seva presència, ni comerç, ni pescadors, ni dofins, res, ens hem quedat sols en aquest món? Baixem empapats, aquest cop de natura, riu avall, amb ganes ja d'arribar a Inirida, dinar I seguir vol cap a Bogotà, a descansar, a dutxar-nos i a reviure mentalment aquests sis dies intensos que costaran borrar de la meva memòria. Segurament de la memòria de la Carme també, jejejejeje.....

Tornem a tenir wifi, estàvem aillats, desconectats del món, la veritat és que finalment ens hem atençat a una operadora de Claro, operadora Colòmbiana de telefonia, i hem comprat una targeta de dades, tard? segurament, però viure tres dies sencers sense senyal també forma part de l'experiència. Ara amb les dades podem gestionar el nostre check in amb Satena per volar a Bogotà .

Aeroport de Inirida, petit, arriba l'exèrcit escoltant a un coronel i família, moguda, no som més de seixanta persones en tot el recinte, finalment check in, registre, manual clar, espera, retràs i cap a l'avió a peu, foto, segurament el senyor bdel davant també es diu Carme, o tant sols volia sortir a la foto, jutjeu vosaltres mateixos....

Amb més retràs encara, no ens donen  permís per aterrar, ho fem per fi, ja estem de nou a la capital ,a Bogotà, ens espera el xofer, el pare del David, ens dura a l'hotel i a preparar-nos per demà seguir amb la segona part del viatge. Volarem a Pereira, Al bell mig de l'eix cafeter de Colòmbia , en plena serralada central dels Andes colombians.