17/01/25 BALI

 17/01/25

Res, tranquils, al final estem complint horaris i ja volem. Rebobino abans, on vaig quedar ahir, fem memòria, encallats al riu, un grapat de klotok, tots els guardes forestals de la zona, nosaltres i un grup de nariguts que han vingut a tocar d'on som per veure què està  passant....

Es fa de nit i per fí treuen el tap del riu, el baixem amb calma, no sense dificultats, avui ja donem el dia per perdut, esquivant "herbegs" arreu, volem apropar-nos al riu mare per ser prop demà pel matí i anar a l'aeroport. Tornem a encallar, ara sols, el klotok s'ha pujat damunt un Herberg, la tripulació cansada, nosaltres també, optem per fer nit encallats i bloquejant el riu.

Dormir poc, per no dir gens, nervis, perdrem l'avió.... El guia ha contactat amb una llanxa ràpida per les cinc del matí, si ve..."tot anirà bé" nosaltres dormim a coberta, tripulació i guia a sota, aquests si dormen, ronquen com porcs....a mitad de la nit soroll als pandanus, un cocodril? m'aixeco, ens belluguem, s'està trencant l'herbeg, fem soroll, ningú es desperta. La Carme agafa una tombona i la llença al terra, tres segons. Que pasa? Ens movem, poseu-vos les piles, i es així com a les quatre de la matinada, sense cap altra soroll que el klotok -klotok que fem camí fins a trobar la motora que en un plis ens porta a Kumai pel riu que du el seu nom, riu que fa de frontera amb el nord del parc on habiten els orangutans, nassuts macacos, panteres, ossos Maials entre d'altres, a l'altra banda s'han eliminat els boscs de turba per deixar pas a les polèmiques plantacions d'oli de palma. Llavors taxi a Pangalan, aeroport i SALVATS!!! 

La resta ja us podeu imaginar, el Marc i la Carme van volar feliços cap a Surabaya i després enllaç cap a Dempasar (Bali), check in a l'hotel, dutxa i soparet.

I colorin colorat aquest conte ja està contat