BALI 18/01/25

 18/01/25

Despertar a Bali, ara comencen les vacances per la Carme, encara que d'hora pel matí, 7'00 a.m, no deixa de ser un altre ritme.

La població de Bali, a diferència de la resta d’Indonèsia, és majoritàriament hinduista , estem parlant d'un 85% aproximadament, es tracta realment d'una religió única en el món anomenada Agama Hindú Dharma, popularment  "hinduisme Balinès", encara que la base esta marcada per l'arribada a Indonèsia del poble hindú al segle I aC, la realitat és que la forta influència islàmica a tota Indonèsia allà al segle XVI dC fa que gran part de la  aristocràcia e intel·lectuals de Java es desplacin a Bali i freni l'entrada  de l'islam , així l'hinduisme s'enforteix a la illa i agafa la seva identitat, molt més flexible i orientada als valors humans.

Anem al dia d'avui, guia, taxi, clar nosaltres anem a tuti pleni, no ens estem de res. Tunjuk, poble  rural on podem interactuar amb els seus habitants, gent senzilla, amable, oberta, amb moltes ganes d'ensenyar-te com viuen, els seus costums, treballs del camp, creences , escola..... realment una visita completa on fins i tot acabem dins el fang llaurant un camp d'arròs amb dos bous, i és que!!.... i després de conèixer una miqueta de les seves costums, incloent també la visita a l'escola on la canalla de primària ens han donat una lliçó de civisme digne de mencionar, educats, endreçats, respectuosos, amables, carinyosos, em falten qualificatius per expressarne la meva sensació. Segurament, o segur, que tots aquests valors els vénen del mantra que els transmet la seva religió, o si més ens agrada diguem-li forma d'educar, amb ment oberta i respectuosa, molt a envejar en la nostra cultura.

Em captiva la varietat de cultiu, de planta , els seus sabors, vainilla , pebre, plàtan, mandioca, papaia... un sense fi, les seves olors, els seus colors, se t'activen tots els sentits a la vegada, disfruto, m'agrada el descobrir plantes diferents, exòtiques, però el que més em meravella és el respecta que en tenen aquesta gent, és el seu "modus vivendi", per menjar, per comerciar, per fer-ne artesania, ho aprofiten tot, la cosa més ínfima te el seu valor, te la seva utilitat. De fet no paren de fer manualitats amb la fusta, les fulles de palmera, el coco....nosaltres n'hem tingut un petit tastet, i no ho fem del tot malament, que carai!

Hora de dinar, varietat de cuina local, m'agrada, no en faig escarafalls, fins i tot puc dir que és bona i saludable, llegums, soja , peix pollastre, coco, mandioca...ah , i que no em deixi l'omnipresent arròs, generós, base de l'alimentació asiàtica. Tot cuinat de diferent forma i, sabors diferents, no és un sabor lineal com he trobat en d'altres llocs, ara, això sí, si vols potenciar el sabor no hi ha com posar-hi el chili picant, m'encanta!. I clar acompanyat sempre de la cervesa local, Bintang, que no falti! suau, poc grau i ben fresqueta.

Ens despedim de la comunitat i camí cap a l'hotel, carreteretes estretes, no entenc com poden tenir doble sentit, però sí, amb respecte i paciència passa tothom, sorprèn, ningú pita, no criden, es respecten, cedeixen el pas amablement, una altra bona lliçó de civisme. I arribem a l'hotel, piscineta, còctel, relax i cap a dormir d'hora que demà ens espera matinar 1'30, shhhh! la Carme encara no ho sap, em matarà! i cap a pujar el ..... no fem spoiler, demà ho sabrem.

Bona nit! està plovent, quina enveja!