BALI 21/01/25

 21/01/25

Ens llevem tard, estrany, bé, a les 7'30 a.m, esmorzar i volta cap a la platja, fins les dotze no ens vénen a buscar. Tenim temps de sobres, bany a la piscina i ja es fa l'hora, cotxe, travessar Dempasar a la una, quina bogeria, motos, cotxes, un caos.... Per fi arribem a la costa, total per veure un penya-segat minat de construccions, mal fetes i de poc gust, Suluban Uluwatu, lloc de postureig d'instagramers, realment està tot trinxat i mira que el lloc  apunta maneres. Aquí, més a l'estiu i la marea més baixa és un punt de surfistes, continuo dient que no fa falta anar a Indonèsia per superar això, clar, sempre deixant de banda la temperatura i l'economia.

Anem al temple "Pura Luhur Uluwatu" l'únic temple marítim Balinès, temple petit per redimir els  grans pecats, aviat no hi cabran tots! Els micos en són els putus amos, i no et despistis que et fotran les calces, xoriços experts en mòbils i ulleres, i per recuperar-ho ja cal que els facis bona oferta, fruites, del contrari et quedes sense, i és ben veritat, nosaltres observem un parell de furts...i sense final feliç!!!!

 

Sortim i fem una cervesa, fresca, unes patates i au, ja hem dinat avui, a veure si al vespre arribem a bona hora a l'hotel, no té pinta. Tornem a entrar per veure el show, "dansa kechak" , una turistada!! La trama, la de sempre, " chico gusta chica, chico malo lleva chica buena, chico bueno lucha para chica buena...." i com sempre al final tots contents. La gran peculiaritat de la dança/ funció/ espectacle, és que es fa sense cap mena d'instruments, tots els sons amb la boca, molt bo, jutjeu vosaltres mateixos.

De fet ens donen un full de traducció al castellà, bé ells en diuen "spanyol" us ben asseguro que amb el senyor Google haguessin fet millor feina.

Sortim del show dels primers, per evitar col·lapses i arribar a bona hora, carreteretes i ara resulta que passem per un pont sense entrar a la capital! perquè no ho hem fet al matí? em pregunto, total per 15000 rupies (1 euro al canvi) no acabo de entendre-ho. El cas, hotel, canviem euros, sopem, fem motxilles i cap a dormir, demà deixem Bali i anem cap a les Gili, concretament a Gili trawangan amb vaixell.

Bali, Bali, Bali, molta fama i per lo poc que hem vist es queda tant sols amb el mite, la realitat és una altra, i si en una cosa em quedo d'aquesta illa, verda, amb un potencial immens, amb una cultura interessant, és amb la  seva gent, amb  la seva filosofia de vida digne d'admirar, amb el seu Hinduisme a mida senzill i obert. A veure que ens deparen les illes més petites.

Bona nit