BORNEO 15/01/25

15/01/25

Les tres del matí, sona el despertador, això són vacances!!!!arreglats , check-out a l'hotel i transfer aeroport. Intentem el check-in online, només esta en idioma local, interpreto que en indonesi o també anomenat bahasa indonesi, llengua malaia escrita amb l'alfabet llatí. Coexisteixen diferents llengües a Indonèsia degut a la influencia de varies ètnies,  com ara el Javanès, Sudanès, llengües xineses com ara el mandarí i com a llengua de comunicació i comerç es parla l'anglès. A lo que anava, la web tant sols m'apareix en indonesi i opto per anar a fer el check-in convencional, o sia al mostrador, fet, precari però operatiu, ara a volar cap a Pangkalan.



I per fi volem, al cap de mes d'una hora i mitja embarcats ens donen permís d'enlairament, es veu que per problemes atmosfèrics no ens deixaven volar. Ara, amb Yacarta als peus, es pot observar de com aquesta immensa ciutat esta amenaçada pel seu submergiment engolida pel mar de Java, i es que cada any en aquesta ciutat puja el nivell de l'aigua fins a 17cm, d'aquí que fins i tot les autoritats del país s'hagin plantejat de fer una nova capital a la illa de Borneo, de moment però, ho tenen en stand by i fan inversions per tal de drenar les aigües. Al ritme d'escalfament global que portem, finalment serà del tot inviable per reeixir, sobretot la part nord de Yacarta.


Aterratge finalment a Parmaklan, vol plàcid, finalment el temps s’ha comportat, ja ens esperen i amb un taxi ens dirigim a buscar el nostre klotoc, embarcació que rep aquest nom pel soroll que fa i que serà l’encarregada de remuntar-nos pel riu Kumai Sekonyer.



  No estem sols, d’altres embarcacions també fan la nostra ruta per anar fins al parc dels orangutans, pel camí, millor dit pel riu, banda i banda ple de palmes de Nypa fruticans. També algun que altra primat, macacos, saltant de rama en rama fent les nostres delícies a la vegada que van endrapant la fruita que ofereix la jungla.

Aprofitem també per dinar una mica, ens han fet entrar gana aquest cony de micos.



I si, barem el klotok i podem veure ja els primers orangutans, una femella amb dues cries i un mascle jove....en veurem més a la plataforma, segur!


Arribem a l’entrada del parc, on hi ha el guarda, i allà, dalt d’un arbre, com aquell que no vol la cosa, un gran mascle de “narigut”, això promet, crec que si el dia no s’espatlla podrem gaudir de molts d’aquests primats que per sort viuen protegits de la devastació humana.


I comença l'espectacle!! Ara ja va de veritat, comencem a caminar, amb calor, humitat, moscos, si dels que ja vàrem conèixer a Colòmbia, aigua arreu, vegetació , insectes i de cop apareix el gran "macho alfa " de la manada, preciós, majestuós, orgullós d'ell mateix, sap que l'estem mirant, es posa d'esquena, em recorda al meu fill quan li volíem fer una foto, li comento al guia, i ell em diu -Este se llama Roger. Collons dic jo, com el meu fill! risses..... Comencem a veure orangutans per tot arreu, quinze, potser vint, tots els arbres es belluguen, que si una cria, que una femella alletant al petitó, que si dos jovenets jugant..... realment un espectacle, i ara arriben els dos guardes, amb plàtans i rambutans, tenen un espai on un cop al dia els fan un suport d'aliment, la plataforma, ja que  es tracta de orangutans re introduïts i també de salvatges, és la manera de tenir-los agrupats en aquest parc i que no vagin a destrossar cultius on el plom dels agricultors va a massa velocitat i podrien prendre mal. 







Estem dues hores contemplant com mengen, com interactuen, com juguen, com marquen territori, en el fons són lliures i per sort sembla que una part de la humanitat esta lluitant pel seu benestar. Ja ha valgut la pena, moments d’emoció continguda, som uns privilegiats, no es paga amb diners!!

Ara de nou al Klotok, coca-cola fresca, tovalloleta per refrescar-nos, comentar el moment..... i comença a ploure, ja és això, a veure si podem fer la caminada nocturna, del contrari tot serà sopar, escoltar els sorolls de la jungla i posar-nos a dormir a la nostra suit reial, per que volem mes? Avui som rics de natura i tranquil·litat!!!

 


Finalment fem la caminada nocturna, per la jungla, res, veiem quatre insectes, aranyes, taràntules, vibora verda, peix gat, insecte pal.... tampoc gran cosa, això sí, uns bolets fluorescents blancs, m'ha passat pel cap per collir-ne uns quants perquè el cunyat se'n faci una truita, que se que li va molt la marxa.
Ara, el millor de tot el concert nocturn de granotes, tancar els lots, els ulls i escoltar...quina meravella.
Sopar i cap a dormir que demà continuem pel riu. A dormir 



Comentaris

Olga ha dit…
🥰🥰quins micos!!!!
Anònim ha dit…
jorbaroca@hotmail.com (cunyao)
bon deia molt xulo, pero es veu que hi ha un volca en erupcio esteu a la vora?
Carmen Ruano ha dit…
Quin privilegi, veure els animals ( primates!) al seu hábitat!
El marc al mon ha dit…
La veritat és que realment és un privilegi, esperem que en puguin gaudir moltes generacions vinents
El marc al mon ha dit…
No pateixis, és molt lluny, al nord-est en una alta illa
El marc al mon ha dit…
Orangutans Olga, orangutans!