GILI TRAWANGAN 22/01/25

 

22/01/25

Ens disposem a abandonar Bali, no sense abans creuar una cua de camions de la brossa que riu-te’n de l’AP7, increïble, tots ells esperant per abocar el desperdici generat en una gran muntanya de merda, arran de mar, aigua completament de color marró, s’evidencia la falta d’estructura que tenen aquí, a casa no podem presumir-ne, però vist això quelcom millor estem. I després als punts turístics ens posen les deixalles per separat. Perquè? Per ajuntar-les i apilar-les després? Molt a fer encara en aquest mon, primer, generar menys, segon, reciclar, tercer, intentar arreglar el que hem estat fent fins ara.

Abandonem l’illa, de moment el mar tranquil, costegem, ja veurem quan entrem a mar obert, de moment ja han repartit pastilletes contra el mareig tal com si fossin xuxes..... veurem que passa. A estribord podem veure els volcans Batur i Agung, ells ens miren també, nets, sense capell, avui mostrant-se de dalt a baix, despullats, sense la seva túnica blanca, esperem restin descansant per molts anys i no posin en perill aquesta magnífica població que viu al seu resguard.... fins aviat

A babord, l’Arxipèlag amb la illa de Penida com a principal, amenacen cortines de pluja, però el problema el tenim davant, hem de fer paradeta, “too much tràfic” si, si, si massa tràfic anuncien, però tràfic de merda! La forta pluja de la nit ha arrossegat molta de la merda que hem vist apilada i posa en perill el funcionament de la nao.... quina peneta tot plegat....

Naveguen cap a l’est, es comença a veure una altra realitat de Bali, menys concorreguda, platges amb sorra  negre, volcànica, tot més solitari, nosaltres hem viscut la zona més turística, guirilàndia, potser no feia falta, ja tenim prou turista a casa nostra..... aquí tot més verd, menys explotat, més pensat per venir a relaxar-te. Fem parada a Panang per recollir més passatgers i reprendre ruta la navegació , ara ja si, cap a Gili Trawangan. Aixecant el cap m’adono que tenim el volcà Agung just al damunt, ara amb el capell posat, potser per protegir-se del sol o tot just per vergonya al veure’ns tan a prop.

Creuem ja cap a Trawangan, el mar de Bali, ja més obert però ens respecta, molt plàcid, directes a port, sense adonar-nos ja som a la primera de les tres Gilis, Trawangan, les altres les anirem coneixent. Fem el préssec, agafem un cidomo, carruatge tirat per un cavall per anar fins l’hotel, el viatge més car de la meva vida, nou euros per tres-cents metres, nou!!!! Be ja esta fet, check-in i...... collons quina habitació, quan hi ha nivell hi ha nivell, i és que per tenir, tenim piscina privada dins l’habitació “no està hecha la miel para la boca del asno” o que caram, ens ho mereixem. Agafem les nostres bicis i a córrer illa, un tastet, demà farem més. Hi ha gana, dinem a l'hotel, platja i piscineta, buf quin estrès.

I ja al vespre, terrasseta, peus al mar, caipirinha i pinya colada, i ara que? Superem-ho, res una llagosta amb unes gambetes per sopar, no se si podrem suportar això, és tot molt estressant. Apa a dormir, que passem per la piscina? Val.... no dic res mes...

Bona nit!!!!