GILI TRAWANGAN 24/01/25

 

24/01/25

Finalment deixa de ploure a mitja nit, matinada estrellada, aquest cel promet una jornada brillant per avui, a veure si és veritat. A les set llevats i cap a esmorzar, convé omplir el pap per tal d’arribar a la tarda encara amb alguna reserva, així ho fem, res ens apressa per tant ulls tapats i règim a prendre pel sac. Ara ja sí, a punt per agafar la barqueta i anar a visitar les illes, tovalloles, ulleres, tub, peus, “go pro” i ganes de veure peixets, no tardem en fer la primera parada, a l’escull de corall hi ha un monument submergit on podrem fer-nos les primeres fotos amb els seus habitants, immòbils, impertorbables a la nostra presència, com hipnotitzats per la dansa que els ofereixen tots els peixos que viuen al seu resguard, peixos vestits amb les millors gales, els colors més vistosos del mar de Bali, un anar i venir de llum, color, moviment.... i també de turistes, perquè no dir-ho.

Abans d’arribar a la primera de les illes, Gili Media, aturem motor i saltem de nou a l’aigua, al fons ple de peixos, però a tocar apareix ja una tortuga, pacient, amigable, a green turtle, tortuga verda, menjant algues del fons de l’escull, buscant d’entre els coralls, movent-ne les petites restes de corall mort, fent la seva. La persegueixo una bona estona, amb moviments suaus, deixant que faci el seu curs, realment una experiència poder nadar amb un animal tant fràgil i a la vegada un heroi. La  seva vida ja no és fàcil, néixer, arribar a l’aigua , salvar tot tipus de predadors, ocells, petis mamífers, humans, ja a l’aigua taurons, balenes .....fins al punt que tant sols el 0’1% dels ous arriben a adults...i afegir, tant sols alçant un xic el cap, el gran predador inert! el plàstic, viuen en un entorn realment hostil, contaminat, per si no en tenien prou, per l’ésser humà, em cau la cara de vergonya, i no serà el primer cop que em passarà avui.

Continuem, podem veure des de la barca alguna que altra tortuga, baixem i en tornem a veure, per sort encara hi ha vida, però no deixo de preguntar-me fins quan? Parem a Gili Media, fem una coca cola i una Bintang, jo amb l’ampolla a la mà , la Carme amb la seva llauna ,les altres taules, avui sense ningú, segurament han sigut testimonis de moltes escenes com aquesta. Consumisme i generar desperdici, mala consciència, tant costaria de fer les coses un xic millor?

Reprenem, Gili Air la següent parada, veiem encara alguna que altra tortuga, anem a veure un punt de reintroducció de baby tortugues, molt rudimentari però per algun lloc es comença. Caminada per la Illa i ja tornem direcció a Trawangan, matí complert, ple d’emocions i de consideracions, tant de bo estiguem ja al punt d’inflexió i tot comenci a revertir.

Hotelet, piscina, dutxa, comença a ploure, no com ahir, per tant agafem les bicis i a descobrir el centre de l’illa, em te intrigat de saber què passa allà dins, fora de la gran pressió turística de la costa, si a la part turística ja no m’acaba de fer el pes tot el que he vist no vull marxar sense veure la realitat de l’illa. Partim de que estem en una població majoritàriament musulmana, molt diferent a la nostra, ells viuen a l’interior, com amagats, també hi ha alguns hotelets, cabines per dormir, serveis de tot tipus, com més endins més precaris, tot el que vulguis, però tot això no treu a cap de que el rovell de l’illa sigui literalment un cau de merda, de deixalles, brut, contaminat, mal viure.....realment una vergonya.... li dono poca vida al turisme aquí, la fama anirà desapareixent i, ho posen fre a aquesta situació de devastació i degradació o les Gili deixaran de ser un lloc d’atracció turística, no deixo de sentir-me culpable com a turista, estem fent be?, estem ajudant a viure millor a aquesta gent?, som la causa d’aquesta barbàrie? , podem ajudar d’alguna manera?, no venint?...... no se, un munt de qüestions que no em deixen indiferent.... anem a l’hotel. A continuar el desastre? Realment no em queda la consciència gaire tranquil·la .....

Sopar i dormir, esperó demà ser un xic més positiu