GILI TRAWANGAN 25/01/25

 

25/01/25

Estem de vacances, mai millor dit, costa acostumar-s’hi però al cap i a la fi crec que ho trobarem a faltar! Avui després d’esmorzar agafem la bici i directes a una agència de PADI, tinc ganes de fer la reserva per fer un bateig de submarinisme, i si, després de parlar amb un dels encarregats quedem per dilluns a les vuit del matí, primer a la piscina fins a cinc metres per aprendre lo bàsic de l’equip i ja cap a l’oceà , dotze metres , a veure si sabré pujar! Ja ho explicaré dilluns, o no!

Fet el primer deure del matí, anem a descansar a la platja, en busquem una que ens agradi, amb unes hamaques, un xiringuito  i apa, a reposar. De fet no fa falta res més que llogar un tub i unes ulleres i entrar a l’aigua, de seguida un munt de peixos, de coral i com no tortugues, són fàcils de veure i no et cansa d’observar-les, pacients, sense cap por, menjant de les algues del fons marí, sortint a respirar de tant en tant, molt relaxant tot plegat. Doncs si, així passem el matí, mojito, bany, hamaca, música del xiringuito i au que són holidays.

Optem per anar a l’hotel, ja que tenim les bicis ho fem per la part llarga, una bona volta, observant les platges de ponent, les que miren a Bali, fent quatre fotos i dirigint-nos, ara si, cap a l’est, en vistes a l’illa de Lombok, aquesta sempre tapada per un bon barret de boira que fins i tot deixa d’entreveure certes cortines d’aigua. És ben curiós, allà sempre plou! En canvi aquí el temps es comporta....

Hotel, piscina, la de l’habitació clar, dutxa, fer una mica de temps i a passejar per la costa, ara a peu, esquivant bicicletes, cidomos i motos elèctriques, i és que aquí no està permesa la circulació de vehicles a motor, clar fora l’aigua, per que a dins és un festival! Per no haver-hi, a les Gili no existeix ni la policia.

Acabem sopant en un xiringo, un peixet i unes gambes, dues cerveses, amanida i fruita, vint euros, tots dos, val la pena! En tornar passem pel mercat central, davant del port, molt moviment de turista, comprant peix i menjant-lo allà mateix en unes taules llargues, si home si, després de que els el passin per una de les fumejants barbacoes d’aquí al mercat. L’ambient és irrespirable , fum , gent, mosques.... una contradicció però tot plegat molt bona pinta, a veure si demà convenço a la Carme per menjar aquí, no s’ho mira amb bons ulls... tinc vint-i-quatre hores per endavant.

Rumb a l’hotel, dutxeta i a dormir amb l’aire condicionat, avui ha estat un dia relaxat a la vegada que calorós i esgotador. Bona nit.