GILI TRAWANGAN 26/01/25

 

26/01/25

Dia amb poca història, esmorzar i passejada amb bici, ara ja en som uns professionals, circulem per l’esquerra, interpretem ja tot tipus de sons....

-moc,moc,moc és igual a cidomo a tota velocitat passant per la dreta, per tant fes-te a l’esquerra si no vols ser atropellat per un carro arrossegat per un cavall que no aixeca dos pams de terra.... millor apartar-se.

-Pip,pip, pip vol dir que una motoreta elèctrica que et vol passar i no pot perquè no corre una merda, dos opcions, apretar una mica o deixar-la passar gentilment, normalment, com no hi ha pressa la deixes passar.

-Cling,cling cling es tracta d’una bici androjosa com les nostres que està demanant pas, normalment és a vianants, del contrari és que estàs anant molt lent i que t’ho facis mirar, be hi ha qui es passa tota l’estona amb el cling , cling, els deu de fer gràcia

-Collons, collons, jilipolla! Tranquils, es tracta de la Carme a punt d’emportar-se un australià per davant, sense més importància.

I ja està, aquestes són les úniques quatre coses a tenir en compte per poder circular per les Gili, sort que a partir de dimarts ja tant sols en seran tres!!!

Després de voltar per l’interior una bona estona, descobrint petits hotelets operatius, d’altres ja en runes, reforçant la teoria que quan més endins.... menys turístic i que aquesta illa el que necessita és una mica d’ordre, decidim acabar la passejada a l’hotel, fer una cerveseta a la piscina del mateix i després anar a la platja d’enfront.

A la platja el Achuss!! o algo així em va dir fa dos dies, més que a ell reconec  l’embarcació “Aloha” , la que ens va portar a fer el tour per les illes, res que m’hi apropo i comencem a xerrar, bon tio, em comenta que hi ha tortugues a prop, així que li’n demano que em deixi unes ulleres i tub, ho fa, sense problemes, i ja hi tornem a ser, a perseguir peixets, l’aigua és força tèrbola a la platja, però endins puc disfrutar-ne força....sense tortugues. I ja més tard, des de la tombona podem observar les tortugues com van traient el cap per respirar, així que comprem quatre patates i unes begudes i ja tenim la tarda feta.

Avui a sopar al mercat central, finalment sembla que he convençut a la Carme, pobre, crec que està desitjant que plogui per no anar-hi, de fet el temps està canviant! I si, comença a ploure, molt, no sabem que fer. Espero que demà no plogui, tinc el bateig, i no és el mateix en un dia clar com el d'avui.....

Finalment ha parat, i...bona pinta tot plegat, la Carme fa un esforç, per trenta euros sopem, gambes, cloïsses, pinxo de pop, de calamar, de tonyina, de peix, verduretes i begudes, taula comunitària de mercat i anar fent, molt autèntic... I cap a dormir, demà toca diving, UPS, quins nervis