GILI TRAWANGAN 27/01/25

 

27/01/25

Sona el despertador, avui si que li fem cas i no l’ordenem a callar, hem d’esmorzar aviat, a les set puntuals, m’amoïna la remor de fons, no és l’aire condicionat, ve de fora, no m’ho puc creure, avui, justament avui, de tots aquests dies avui és el primer dia que plou de matinada, i no poc, xàfec  espectacular, lo meu és mala sort! Res, s’ha de ser positiu!! Al meu rotllo, ja pararà, i si plou que? M’he de mullar igual no? I el mar com estarà? Mogut? Buf, el meu cap va molt ràpid, més preguntes que respostes.  Em resguardo amb el meu “carpe diem” per tant a seguir el programa i solucionar els possibles entrebancs sobre la marxa, sense atabalar-me.

Ja després d’esmorzar marxo jo sol amb la bici, la Carme diu que ja apareixerà, no vol mullar-se, bassals d’aigua arreu, sembla que vulgui parar, arribo xop al PADI, ja m’esperen i em presenten a qui serà el meu instructor, el responsable  que no em converteixi en una deixalla més surant per l’oceà, a qui hauré de depositar la meva total confiança,  en Dio, bona gent, m’explica pacientment el bàsic de tot el que he de portar penjat a l’esquena, les nocions bàsiques i suficients, tot teoria, ara la pràctica, primer a la piscina, me’n surto prou bé, no puc dir el mateix de la noia que ho proba amb mi i entra en pànic, res, jo ni cas, endavant, a veure si seré jo el que em rajo, que no cony! El llisto sempre alt.

Arriba l’hora de la veritat, cap a la barca, som catorze o quinze, en Dio ha quedat per mi sol, al final la noia s’ha fet enrere. Anem direcció a Turtle Heaven, allà on L’Aleix, el meu fill, m’havia recomanat, para la barca, tots salten a l’aigua, em quedo per l’últim, sóc el novato.... equipat, toca saltar, which side? Pregunto amb una rialla al Dio. Back! Respon sec, produint una rialla de tots plegats, i  es que fent referència a l’acudit, ara entenc perquè els submarinistes salten d’esquena (del contrari caurien dins la barca....)

Ara sí, ja hi sóc, al mig de l’oceà amb una bombona d’aire a l’esquena i disposat a gaudir, realment el millor de les Gili està sota l’aigua, quanta raó Aleix, és brutal, indescriptible, peix agulla, nemos, tortugues de metre, coralls impressionants. Sembla tot posat  aquest matí, una taula de Nadal molt ben parada on no hi falta de res, colors, moviment, alegria, tot amb la seva harmonia repartint-se l’espai sense molestar-se, que bonic! Em passo quasi una hora sota l’aigua, a catorze o quinze metres de fondària, fent les descompressions oportunes i sense cap mena d’ensurt, millor, si no estàs còmode no pots viure-ho com ho estic vivint, ho recomano, poder observar la vida submarina en primer pla, assegut a la fila ú, sense que el de davant aixequi el cap, sense mòbils, sense cap altra so que el blup,blup, blup de de les bombolles d’aigua que allibero en la meva respiració....... i toca sortir, encara queda aire, el Dio que el porto enganxat a mi com una paparra deixa anar la valisa i em fa el senyal de pujar, això s’acaba però segur que ho tornaré a fer, això enganxa de veritat. No he llogat ningú per fer-me fotos, no cal, m'ho enduc posat, al meu cap, ara ja més tranquil i relaxat....

Tornem a la base , a la platja, la Carme ha vingut finalment amb la bici a buscar-me, quantes víctimes pel camí? No vull ni pensar-ho, m’acomiado del staff i anem a l’hotel, dutxa , dinar, avui toca llagosta! i cap a la platja.

Ja a la tarda fem l’última volta a l’illa amb la bici, direcció oest per veure la nostra darrera posta de sol des de les Gili, l’illa de Bali al fons, amenaçant turmenta altra cop, tant se val, aquí no s’allarguen gaire, i si ho fa tampoc importa. Això s’acaba, ja som a l’hotel de nou, fem un bufet per sopar i a dormir, demà toca Despedida i fer maletes.

Bona nit