JAKARTA 28/01/25

28/01/15

Toca retirada, avui comencem el nostre retorn cap a la catalana terra, les tornades sempre són feixugues i cansades, aquesta, encara que ho fem amb etapes també te pinta de ser-ho. Amb poca història que explicar però amb moltes hores de trànsfers. A veure com va

Esmorzar, pedalada per la illa, piscina, última bintang a Trawangan i a esperar la llanxa per anar cap a Lombok, el dia s’ha llevat tranquil, per tant tenim una navegació plàcida, llavors cotxe fins l’aeroport, resseguint la costa sud oest de l’illa de Lombok per finalment anar cap a l’interior, travessant grans camps d’arròs i cocoters, les vivendes dels locals sempre banda i banda de la carretera, tot molt bàsic i limitat, check-in i a embarcar, tot molt puntual, ara toca dues hores de vol....

Dues hores he dit? Tant de bo, el pitjor vol de la nostra vida, i mira que en portem! Be, el vol correcte, veiem les Gili petites allà baix, adéu per darrer cop, l’arribada a Jakarta “on time” , l’aterratge, l’aterratge es complica, molt, tant que fem un primer intent, baixem fins a sis-cents metres, turmenta elèctrica, impressionant, li comento a la Carme – aquí no entrem!! Efectivament, el comandant li fot gas i aixeca la nau, un silenci absolut s’apodera de l’avió, la gent és conscient del problema, tots callats a la vegada que mantenint la serenitat, després de donar voltes a Jakarta durant més d’una hora ho tornem a provar. Hi ha nervis, les ales de l’avió s’il·luminen com a neons en una discoteca, tot trontolla, moltes turbulències, nervis a flor de pell, continua el silenci, mil metres, nou cents, vuit-cents sis, cinc , patacada, l’avió cau un grapat de metres, ara sí, els crits de pànic, els plors, les pregàries dels "jalajas" trenquen aquell silenci contingut, tornem a caure, i altra cop, més crits, més plors, més pregàries, la Carme i jo ens agafem de la ma, com si fos per darrera vegada, estem tots molt nerviosos. .... el comandant aconsegueix d’estabilitzar l’avió després de l’última patacada, li fot al turbo i sortim disparats cap a dalt, aconseguim els cinc mil metres, zona de confort i molt intel·ligentment, ara si, dirigeix la nau cap a Sumatra, a l’aeroport de Palembang, a una hora de Jakarta, allà desembarquem i esperem noves instruccions.

Sala d’espera, consultem la climatologia, tempesta elèctrica damunt de Jakarta, vols cancel·lats, a veure com anirà tot, aquí de moment estem segurs. Al cap de dues hores ens criden per embarcar, ja han sortit dos vols cap a Jakarta, ens tranquil·litza, ara si, al cap d’una hora estem aterrant a la capital de l’illa de Java, no sense alguna que altra turbulència, res que estigui fora de lo normal. Contactem amb el trànsfer que porta ja cinc hores esperant-nos per dur-nos a l’hotel, tenim ganes de dutxa i de menjar una mica, fet i fotut portem tot el dia donant voltes i ja són hores, les 11 p.m. hora local.

Hotel, check-in, dutxa, demanem quelcom de menjar als serveis d’habitació i a descansar que demà toca vols internacionals, espero fer un blogg més curt que el d’avui.

Bona nit